19 de desembre 2011

GALETES DANESES

Hola a tots/es!
Fa un mes em vaig apuntar el repte d'intercanvi de receptes de Film&Food, i em van posar en contacte amb una noia que té aquest blog: Horno de Su. Jo li vaig passar una recepta d'unes galetes de coco que s'anomenen escarpats i ella m'ha enviat aquesta recepta que us posaré a continuació.
Espero que us agradi ja que és molt senzilla de fer i és molt bona.

Galetes Daneses (del coleccionable del País de cuina de Països):

- 165g mantega
- 110g sucre
- 1 ou
- 50g d'ametlla en pols
- 250g de Farina Fluixa (per rebosteria)
- mitja baina de vainilla

Posar la mantega pomada amb el sucre, barrejar-hi l'ou una mica deixatat i remenar continuament fins que quedi una massa homogènia. La baina la obres pel mig i li treus la polpa amb un ganivet, la poses dins la massa, a continuació afegim l'ametlla en pols i la farina passada per un sedàs (així no quedarà grumolls)
Tapem amb film i deixem 30m reposar dins la nevera.
...
Formar boletes de la mateixa mida cada una i aixafar amb la mà:


Posar-ho a la safata de forn que abans haurem espolvorejat una mica de farina. Fornegem en el forn que haurem pre calentat a 200ºC uns 7- 10 minuts. Les galetes han de quedar de color ros.


                                  AQUÍ LES TENIU LLESTES PER SERVIR I MENJAR!!!
                                                                   BON PROFIT!


*Si no enteneu alguna paraula busqueu-la el Diccionari dolç que tinc en aquest blog*

30 d’agost 2011

PARLEM DE TU

Parlem de tu, però no pas amb pena.
Senzillament parlem de tu,
de com ens vas deixar,
del sofriment lentíssim que va anar marfonent-te,
de les teves coses parlem, i també dels teus gustos,
del que estimaves i el que no estimaves,
del que feies i deies i senties;
de tu parlem, però no pas amb pena.

I a poc a poc esdevindràs tan nostre
que no caldrà ni que parlem de tu per recordar-te;
a poc a poc seràs un gest, un mot, un gust,
una mirada que flueix sense dir-lo ni pensar-lo.

(Miquel Martí i Pol)


Miquel Martí i Pol amb la seva dona


"La paraula ha anat guanyant en exactitud; el poeta, en seguretat i concisió. Però això a costa de treball, de treballar, cada dia, la lletra, la paraula, el vers. L'edifici ha anat bastint-se a poc a poc, enmig de la indiferència dels uns i del somriure de superioritat dels altres. En definitiva, però, el poeta ha bastit l'edifici que s'ha proposat bastir, no cap altre; i ho ha fet amb uns materials senzills, coneixent en cada moment el propis límits, però també la forca dels qui, tossudament, s'expressen, des d'una situació vital i social en què no els és donat i on tot s'ha d'aconseguir pam a pam, victòria a victoria. I ara finalment, l'obra del poeta resisteix ja el pas del temps i esdevé solida en la seva senzillesa."

(Agustí Pons. Avui, 18 de març de 1979)

23 de juliol 2011

SOBRE LA XOCOLATA..

Les 4 paraules relacionades amb la xocolata i el cacau. Més endavant, quan tingui una llista llarga de paraules faré un enllaç en la part de dalt del blog  i posaré aquest DICCIONARI DOLÇ.


THEOBROMA CACAO L: 
És el nom científic de l'arbre del cacau. la "L" de Carles Linneu naturalista suèc va ser qui el va classificar. "THEO" significa Déu, "BROMA" és aliment. "CACAO" del azteca cacahuatl.
Es tradueix com Cacau Aliment dels Déus.

BAINA:
és el fruit del arbre del cacau.

FAVES DE CACAU:
són llabors d'un color marró - lila que es troben a dins de la baina o del fruit del arbre del cacau. Antigament eren utilitzades com a moneda.

XOCOATL:
Significa aigua amarga. S'obtenia a partir d'aixefar les faves de cacau i mesclar aigua, també es posava espècies per donar-li un gust més bo.

08 de maig 2011

FOTO NATURA-CELS

Sempre m'ha agradat la fotografia: quan era petita ajudava a fer els àlbums de vacances a casa.
Ma mare era la que els feia, comprava un àlbum de fulls de plàstic, papers de colors, pega, llapissos i rotuladors de colors i quan ja estaven revelades les fotos ja podíem començar a muntar l'àlbum, nosaltres les "nenes" el decoràvem fent dibuixos per tot arreu. Ens ho passàvem molt bé!
Ma mare sempre ha fet els àlbums així, i encara ara els segueix fent però amb un format diferent (ja no li fica tants colors) perquè ara les "nenes" s'han fet grans i ja fem els nostres propis àlbums!
També vull parlar del meu pare que des de que jo el conec que ha fet molt bones fotos de paisatges, cels, natura.. etc. (ell no fa àlbums, ell pinta quadres!).

Amb tot això que he explicat m'agradaria dir-vos que actualment m'agrada molt fer fotos i segueixo fent els àlbums manuals, fa poc volia fer-me un d'aquests "fotolibros d'internet" però finalment l'he suprimit i he optat pel manual, encara que porti més feina. Crec que quan vagin passant els anys tindré un tresor a les meves mans de la meva vida.
També he de dir que m'agraden les fotografies amb el més mínim retoc. O sigui que les fotografies que exposo aquí estan fetes i revelades sense ser retocades.

No sóc cap professional, però algun dia m'agradaria intentar ser-ho.

La NATURA mai em deixa indiferent.
Els CELS em fascinen!!
   


08 de febrer 2011

PALABRAS PARA JULIA

Tú no puedes volver atrás
porque la vida ya te empuja

como un aullido interminable.

Hija mía es mejor vivir
con la alegría de los hombres

que llorar ante el muro ciego.

Te sentirás acorralada
te sentirás perdida o sola

tal vez querrás no haber nacido.

Yo sé muy bien que te dirán
que la vida no tiene objeto

que es un asunto desgraciado.

Entonces siempre acuérdate
de lo que un día yo escribí

pensando en ti como ahora pienso.

La vida es bella, ya verás
como a pesar de los pesares

tendrás amigos, tendrás amor.

Un hombre solo, una mujer
así tomados, de uno en uno

son como polvo, no son nada.

Pero yo cuando te hablo a ti
cuando te escribo estas palabras

pienso también en otra gente.

Tu destino está en los demás
tu futuro es tu propia vida

tu dignidad es la de todos.

Otros esperan que resistas
que les ayude tu alegría

tu canción entre sus canciones.

Entonces siempre acuérdate
de lo que un día yo escribí
pensando en ti

como ahora pienso.

Nunca te entregues ni te apartes
junto al camino, nunca digas
no puedo más y aquí me quedo.

La vida es bella, tú verás
como a pesar de los pesares
tendrás amor, tendrás amigos.

Por lo demás no hay elección
y este mundo tal como es
será todo tu patrimonio.

 Perdóname no sé decirte
nada más pero tú comprende
que yo aún estoy en el camino.

 Y siempre siempre acuérdate
de lo que un día yo escribí
pensando en ti como ahora pienso.

Jose Agustin Goytisolo
 Poema cantat per Paco Ibañez:

 


El poema cantat per Paco Ibañez em fa posar la pell de gallina, m'agrada molt la lletra de Goytisolo (era molt bon poeta). El poema em desprent tristesa però alhora amor.
Fa temps em sentia una mica com ella....la Julia.

ALBA COLOMINAS